Administrar

Xisco Dalmau

SI A L'EDUCACIÓ PER LA CIUTADANÍA

xiscod | 26 Setembre, 2006 11:48

La inclusió a la Llei Orgànica d'Educació d'un àrea denominada Educació per a la ciutadania i els Drets Humans ha provocat una espiral de reaccions, moltes d'elles procedents de la jerarquia eclesiàstica i d'entorns conservadors, en les quals afirmen que aquesta mesura, per a ells una imposició, suposa un intent del Govern per implantar un sistema amb el qual adoctrinar als estudiants i dur-los del costat de la ideologia que preconitza el propi Govern.  Els sectors educatius situats a la dreta, tots ells amb un pes catòlic determinant, han organitzat plataformes contra l'educació per a la ciutadania. Sembla com si volguessin que aquest prengués el relleu al recurrent debat de religió en les aules sí, religió en les aules no. Però amb aquesta estratègia obvien que no hi ha lloc per a la comparança. El debat sobre religió sí, religió no s'ha convertit en l'autèntic paradigma en qualsevol debat educatiu en el país, ja que al·ludeix a un tema tancat en la Constitució per consens, però trastocat amb la signatura del Concordat, el que no impedeix que la nostra realitat laica pugui acollir-se a una legalitat aconfessional. Educació per a la ciutadania sí.  Clar que si, perquè els poders públics poden i han d'organitzar ensenyaments que transmetin als estudiants valors, drets i deures. Per molt que li dolgui a la jerarquia catòlica, l'església no legisla, l'església podrà donar la seva opinió, però haurà d'assumir que els drets dels ciutadans els regula la societat a través de l'Estat, perquè, senzillament, l'organització de la vida en comú, la compartida en un espai de convivència sota unes normes col·lectives, pertany als ciutadans democràticament, als ciutadans individuals que s'aglutinen en societat. No pertany a Déu. La vida és dels homes i amb ella fan el que volen d'acord a la llei que sanciona la majoria.  Per tant, si tenim clar que aquesta assignatura no és una imposició, sinó la voluntat de la majoria, podem avançar en els seus continguts i estructura, asseverant que no constituïx tampoc unes d'idees de partit o de govern, ja que, com recordava la gran pedagoga i activista Marta Mata, en 1791 Condorcet assentava les bases per a l'escola pública assenyalant que l'ensenyament dels Drets Humans havia de ser com una conquesta de la humanitat, no com un dogma. I aquesta és la idea que reflecteixen els diferents documents existents com esborranys de l'assignatura.  Per a nosaltres, joves socialistes, aquesta àrea ha de buscar la formació per a la informació i el coneixement, la informació per a l'opinió, i l'opinió per a la participació i la crítica social. Aquestes són les bases sobre les quals s'assenta una societat on els ciutadans són responsables, i tracten de treballar entorn del diàleg, el consens i l'acord. És necessari que, a més d'en els currículums de la filosofia o de l'ètica, s'ensenyin, orientats en l'exercici de la pràctica ciutadana, els valors de la il·lustració impulsats per la Raó, vertebradors del europeisme i de la defensa dels Drets Humans; els valors liberals, que reivindiquen la llibertat individual, l'emancipació de l'ésser, la seva total independència; els valors democràtics, formats per les igualtat de tots davant la llei, la representació a través de les institucions i el govern de la majoria per a tots; els valors de la solidaritat i del compromís amb l'altre i amb les seves necessitats.  Es fa necessari, per tant, una assignatura que ensenyi i potenciï els valors ciutadans i el seu exercici pràctic, i que potenciï també la pràctica mateixa d'aquests a l'aula, a través de l'entrada d'altres actors de la ciutadania, com els moviments associatius de diversa índole, especialment els moviments juvenils i mediambientals.  Aquesta és la nostra posició, sí a l'educació per a la ciutadania, i estarem disposats a defensar-la davant aquells que l'etiqueten d'imposició del govern socialista, sempre dintre de les formes i regles de la democràcia, de la neteja del debat públic, igual que seguim reivindicant que la regulació final de l'ensenyament de les religions quedi exempta d'optativa alguna, el que reforça, de nou, l'exercici de la llibertat de cadasqú per a formar-se en els valors religiosos que li venguin en gana. La base de les nostres societats és la ciutadania. Per què no ensenyar a exercir-la?

Comentaris

Afegeix un comentari

Els comentaris són moderats per evitar spam. Això pot fer que el teu escrit tardi un poc en ser visible.

Amb suport per a Gravatars
 
Powered by Life Type - Design by BalearWeb - Accessible and Valid XHTML 1.0 Strict and CSS